La guerra de Successió a Arenys de Mar

Cap comentari
Arenys de Mar i el Maresme van ser un dels escenaris destacats de la guerra de Successió. Durant els anys que va durar el conflicte, la nostra vila va ser objectiu de desembarcaments i saquejos per part de les tropes filipistes i austriacistes, que lluitaven alhora per conquerir el territori.

A finals de juliol de 1713 les tropes de Felip V van iniciar el setge de Barcelona i, Mataró, es va convertir en una base d’operacions dels borbònics comandada pel general Gabriel Cano. També s’hi van refugiar molts burgesos botiflers que havien fugit de Barcelona. Això va provocar que Arenys de Mar, per la seva proximitat amb Mataró, es convertís en un objectiu molt cobejat per ambdós bàndols.

                            

La primera gran expedició que va desembarcar a les nostres platges va ser la del diputat militar Antoni de Berenguer i del general Rafael Nebot, del bàndol austriacista. Amb ells van arribar 47 naus, més de 400 cavalls i uns 300 fusellers, amb la fi de reorganitzar les forces, reclutar voluntaris a favor de la seva causa i de castigar els pobles ocupats pels borbònics. Un altre dels objectius era, també, recollir avituallaments per alleujar el setge de Barcelona. L’expedició va aconseguir reclutar uns 5.000 voluntaris de diferents poblacions del Maresme, la Selva, el Vallès, Osona, la Garrotxa, l’Alt Urgell, el Pallars.

Alguns dels pobles on els austriacistes havien reclutat soldats van ser atacats per les tropes borbòniques com a represàlia. Aquest va ser el cas d’Arenys, que va ser ocupada i saquejada pels filipistes. Com a resposta a aquests atacs, una partida de Miquelets comandats pel coronel Ermengol Amill es va situar a les feixes del mas Taxonera, i va atacar les tropes filipistes fins que van fugir de nou a Mataró. La victòria no va durar massa i el nostre poble, així com molts altres de la costa, va tornar a ser assaltat a finals d’agost,  quedant sota el control de les forces borbòniques. Al gener de 1714, la Junta de Govern ordena al coronel Amill alliberar la Marina de Llevant i aquest i el seu regiment de fusellers tornen a desembarcar entre Arenys i Canet sense trobar cap mena d’oposició.


Aquest nou desembarcament va provocar de nou la ira dels borbònics, que van tornar a Arenys de Mar i a Canet per saquejar-ne el poble i l’església. Aquests nous enfrontaments van acabar amb la derrota dels filipistes i la seva retirada de la zona. El general Gabriel Cano però,  sabent que Amill es trobava a Arenys de munt, va decidir sortir de Mataró amb un cos de 800 soldats d’infanteria i 300 cavalls per sorprendre’l sense èxit.  Al cap de pocs dies va començar una operació per recuperar Sant Pol  amb un cos de 2.000 homes i 300 cavalls però de nou va ser derrotat per Amill, que havia estat avisat de l’atac pel capità Valentí Alsina. Després d’aquest combat els castellans es van tornar a retirar a Mataró.

                            

La història, però, no s’acaba aquí. Tot i el desgast de la guerra, les forces de  Felip V no es van rendir i van tornar a atacar la costa des de mar i terra, amb soldats que s’havien anat acostant a Sant Pol des del poble de Sant Iscle de Vallalta. Sant Pol es va veure envoltat i el 15 de febrer es va rendir a les tropes borbòniques després de 26 hores de lluita. Els borbons van cremar  tot el poble i van aconseguir dominar la costa des de Barcelona fins a Sant Pol amb les tropes castellanes, i des de Sant Pol fins a França amb les tropes franceses. Els soldats van prohibir a la gent del poble portar armes, i fins i tot anar a pescar, perquè no poguessin enviar menjar a Barcelona. 


De nou, els austriacistes havien perdut la costa del Maresme, i per tornar a recuperar l’enclavament, van decidir alliberar Arenys de Mar, de la mà del ja conegut Amill. Després del contraatac, ell i 700 fusellers van  prendre la guarnició als castellans. Això els va servir per poder tornar a enviar provisions a Barcelona. En arribar els reforços borbònics, els voluntaris d’Amill van fer alçar el sometent, que eren els grups d’homes armats del poble que actuaven en cas d’emergència. Aquest nou alçament acaba en sagnia, i hi moren almenys 20 homes.

Amill tornarà a Arenys per atacar la partida borbònica, i  captura el capitost botifler Massuet del Far, que amb la seva tropa tenien oprimida la gent de la zona. A partir d’aquesta data Arenys de Mar tornarà a ser saquejada en represàlia dels filipistes tres vegades més fins al final de la guerra. En acabar aquesta els germans Desvalls i els coronels Molins, Amill i Vila i Ferrer negocien a les capitulacions de Cardona que els defensors que ho vulguin puguin ser conduits a Arenys de Mar o a Mataró per embarcar-se des d’allà cap a Sardenya. Entre ells s’hi embarca Antoni Desvalls i de Vergés, Marquès de Poal.









Després de la guerra Arenys s’ha de reconstruir i la seva població es va veure sotmesa a la repressió de Felip V com tota Catalunya. El poble va aconseguir recuperar-se econòmicament gràcies als sectors com la vinya, l’elaboració d’aiguardents, la indústria tèxtil i les puntes. També va ser durant aquesta època que es va fundar l’Escola de Pilots marítims, que va fer reforçar l’activitat de les drassanes. Aquesta activitat va provocar un augment de població, que va fer canviar la fesomia i l’urbanisme del poble amb la construcció de noves cases i l’obertura de nous carrers.




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada