Els personatges i els exèrcits
Va néixer a Viena. Era el segon fill de l’emperador austríac Leopold I i d’Elionor del Palatinat i estava destinat a ser el pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió espanyola. Va rebre el suport de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols. L’any 1711 va morir el seu germà Josep I, i ell va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, per això va adoptar el nom de Carles VI, i va tornar a Viena. La seva dona Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, va quedar com a lloctinent a Barcelona fins l’any 1713, quan les tropes aliades van abandonar la península.
Felip V era el nét del rei Lluís XIV i de Maria Teresa, germana del rei Carles II. Va néixer al palau de Versalles i va ser el primer rei de la dinastia Borbònica que va heretar la corona de la Monarquia Hispànica (1700). Creia en la política centralista que es duia a terme a França. Això va fer que la Corona d’Aragó s’inclinés pel suport a l’arxiduc Carles d’Àustria. Felip V va guanyar la guerra i va promulgar l’any 1716 el Decret de Nova Planta. Va abolir les institucions catalanes, va prohibir el català i va militaritzar el país. Felip V va morir a Madrid l’any 1746.
S’ha convertit en una de les icones catalanistes més importants. Casanova era fill de pagesos benestants, va estudiar la carrera de Dret a l’Estudi General de Barcelona i va poder treballar d’advocat. Era partidista de l’arxiduc Carles, i va ser nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona l'any 1713. Va ser el màxim responsable de La Coronela durant el setge borbònic del 1714, on també va ser ferit a la cuixa. Per evitar la repressió de Felip V va ser declarat mort i es va amagar a la casa familiar de la seva dona. Finalment Casanova va ser amnistiat i va tornar a fer d’advocat fins que va morir.
Va néixer a una família de pagesos rics, i va ser una de les persones que va signar el pacte dels vigatans. Va ser el comandant dels Miquelets que van guanyar les tropes borbòniques a la batalla del Congost. Moragues es va encarregar de la defensa de l’interior de Catalunya. L’any 1714, després de la derrota, es va acollir a la capitulació de la defensa de Cardona, però va ser traït quan intentava fugir cap a Mallorca i executat a Barcelona. El seu cap va ser posat en una gàbia de ferro al portal de Mar durant 12 anys .
James Fitzjames era el fill major dels quatre fills il·legítims nascuts de James, duc de York (el futur rei Jaume II), i Arabella Churchill, la germana gran de John Churchill, duc de Marlborough futur. Era el comandant en cap borbònic i estava considerat com un dels millors militars del moment. Va arribar a Barcelona el dia 6 de juliol per substituir al duc de Pòpuli, juntament amb reforços francesos. Va dirigir les operacions borbòniques durant el setge de Barcelona de 1713 – 1714, que va acabar amb la batalla de l’11 de Setembre.
"Coronela" era el nom que rebien les milícies urbanes de les ciutats del Principat de Catalunya. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'oficis. La més poderosa era la Coronela de Barcelona, organitzada en 6 batallons, cadascun dels quals estava sota la protecció d'un Sant Patró Catòlic, i amb capacitat per mobilitzar una força paramilitar d'aproximadament 4.000 homes. El 6è batalló va fer el darrer atac amb Rafael Casanova l'11 de setembre de 1714.
Els miquelets eren milícies paramilitars voluntàries de l’exèrcit regular de Catalunya que sovint van acabar essent unitats molt vinculades a un cap carismàtic. Van arribar a ser temuts pels francesos i els borbònics i a vegades les seves accions s’acostaven al guerrillerisme i al bandolerisme : lluitaven dispersos al terreny provocant emboscades. El seu armament era singular: un fusell, un parell de pistoles, sabre, etc.
El coronel del règim de miquelets que van lluitar a les terres del
Maresme, i que van desembarcar en diverses ocasions a les platges d’Arenys de
Mar va ser l'Ermengol Amill. Va destacar en la guerra irregular i en l’espionatge. Va
lluitar al costat del general Josep Moragues, Antoni Desvalls i Rafael Nebot . El 18 de
setembre de 1714 es va veure obligat a capitular a Cardona. Va ser empresonat,
però fugí cap a Viena, on va seguir a les ordres de Carles III lluitant contra
l’exèrcit Otomà. Carles III el va distingir amb el càrrec de governador
de Crotona, on va morir l’any 1732.
Els
exèrcits
Els exèrcits del 1700 eren molt diferents dels que coneixem ara. Els
soldats s’enrolaven de manera voluntària, i molts homes hi acudien per guanyar
un sou i poder sobreviure a la misèria.
Fa 300 anys els militars no anaven vestits de camuflatge, sinó amb
colors cridaners que servien per demostrar valor a l’enemic, i per
facilitar el reconeixement dels companys al camp de batalla. A Catalunya, cada
regiment de l’exèrcit català tenia el seu propi uniforme.
Els exèrcits del 1700 eren molt diferents dels que coneixem ara. Els
soldats s’enrolaven de manera voluntària, i molts homes hi acudien per guanyar
un sou i poder sobreviure a la misèria.
Fa 300 anys els militars no anaven vestits de camuflatge, sinó amb
colors cridaners que servien per demostrar valor a l’enemic, i per
facilitar el reconeixement dels companys al camp de batalla. A Catalunya, cada
regiment de l’exèrcit català tenia el seu propi uniforme.
L’armament que es feia servir també era molt diferent. Els soldats anaven armats amb fusells de pólvora, escopetes i pistoles.
Els fusells feien un metre de llargada, pesaven gairebé quatre quilos i només disparaven una bala per tret. No
eren armes ràpides. Això ens ajuda a entendre perquè no necessitaven vestits de camuflatge: les
armes eren tan lentes i pesades que per poder disparar s’havia de fer a una
distància curta de l’enemic. Els exèrcits també tenien morters i obusos que feien servir a les batalles i als setges. 
Les tàctiques de guerra es basaven en la pressió psicològica. Els batallons de 300 a 500 homes, s’anaven acostant fins a estar
prou a prop com per disparar. Llavors obrien foc amb la intenció de
provocar el pànic a les files de soldats i que aquests fugissin. L’exèrcit
vencedor enviava la cavalleria per matar els soldats contraris que fugien.
Les noves armes i tècniques de fer la guerra
van fer que els metges desenvolupessin noves tècniques medicinals per curar les
ferides. Van aparèixer els cauteris, que servien per cremar els vasos
sanguinis i parar l’hemorràgia. Encara no existien els quiròfans i moltes
vegades s’havia d’aplicar l’amputació del membre ferit al mateix camp de
batalla. Després els ferits rebien cures, bona alimentació i xarops fets amb
plantes medicinals cultivades expressament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada