Una mica d'Història

Biblioteca P. Fidel Fita 12:11 Cap comentari

L’any 1700 el rei d’Espanya, Carles II, darrer monarca hispànic de la casa d'Àustria, va morir sense descendència. Això va fer que esclatés una lluita per ocupar el tron entre els seus dos màxims pretendents: Felip de Borbó, nét del rei de França Lluís XIV, designat com a successor pel monarca mort, i l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria. Finalment el duc d’Anjou va ser coronat com a rei, amb el nom de Felip V, però alguns països europeus (Àustria, Holanda i Anglaterra) no van estar d’acord amb aquesta elecció i per evitar que França i Espanya acabessin en mans d'aquest sobirà van firmar l'Aliança de l'Haia. Amb aquest acord volien defensar els drets de l’altre pretendent a la corona: l'Arxiduc Carles d’Àustria.

Es va produir així un enfrontament entre França i Àustria que va acabar involucrant altres països europeus, la Guerra de Successió. El regne de Castella va donar suport al candidat francès i Gran Bretanya, Portugal, els Països Baixos, Prússia, Savoia i els territoris de la Corona d’Aragó, on hi havia Catalunya, es van posar a favor d’Àustria. Va ser una guerra molt llarga on els austriacistes van resistir fortament les tropes borbòniques en més d’una ocasió, però on finalment es van alçar vencedors les tropes dels Borbons.

L'Any 1707 el País Valencià, que formava part de la corona d’Aragó, va caure en mans dels Borbons amb la derrota de la batalla d’Almansa i després es va conquerir molt ràpidament el regne d’Aragó. Durant aquella època Carles III residia a Barcelona, però l’any 1711 va morir el seu germà Josep I emperador d’Àustria, i Carles va abandonar la ciutat per proclamar-se emperador d’aquell país. A Europa la guerra havia acabat el 1713 mitjançant la Pau d'Utrecht amb la qual tots els països contendents reconeixien Felip V com a monarca.

Catalunya, però, no va posar fi a la guerra, i va continuar la lluita en solitari, ja sense el suport que havia rebut d’Anglaterra fins aquell moment: els catalans volien evitar perdre les seves llibertats i les seves constitucions, ja que Felip V era un rei absolutista. Després d’un any de lluita, l’11 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona va caure finalment derrotada després d’un llarg setge.

FelipV es va alçar vencedor i va derogar les constitucions catalanes tal com ho havia fet amb les de València i l’Aragó el 1707. L’administració central va desenvolupar un minuciós programa fiscal per conèixer i prendre els recursos del país, alhora que una nova estructura territorial centralitzava i facilitava el control polític. El Decret de Nova planta va fixar el nou règim polític de Catalunya.

L’Onze de Setembre:

L’onze de setembre de 1714 va ser una data clau en la història de Catalunya, per això la Diada de l'Onze de Setembre (també anomenada Diada de Catalunya o simplement Diada) va ser declarada festa nacional l'any 1980.

Aquell dia de 1714, a 2/4 de 5 de la matinada 18.000 soldats borbònics van començar l’assalt a Barcelona. A les 7 del matí els catalans havien rebutjat fins llavors tots els intents de penetració cap a l’interior i es mantenien ferms als convents i cases rere la muralla. A ¼ de 9 del matí, el Conseller en Cap Rafael de Casanova va dirigir un contraatac, però cinc hores més tard, a les 3 de la tarda, amb la batalla gairebé perduda, va començar la suspensió de focs i la rendició.

La derrota va comportar la pèrdua dels drets polítics i civils dels habitants i les constitucions catalanes. La persecució i repressió física va acarnissar-se contra els resistents i contra els austriacistes emblemàtics. Barcelona va ser controlada amb la construcció d’una gran ciutadella i des de les noves fortificacions de Montjuïc.

Cada any la Generalitat organitzen actes institucionals per la Diada, com l’ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova i l’homenatge als caiguts, enterrats al fossar de les moreres. Arreu de Catalunya es fan marxes de torxes, ofrenes florals, i es canta l’himne nacional de Catalunya: Els Segadors. És una festa de reivindicació i de record.