Una mica d'Història
L’any 1700 el rei d’Espanya, Carles II, darrer
monarca hispànic de la casa d'Àustria, va morir sense descendència. Això va fer
que esclatés una lluita per ocupar el tron entre els seus dos màxims
pretendents: Felip de Borbó, nét del rei de França Lluís XIV, designat
com a successor pel monarca mort, i l’arxiduc Carles, fill
de l’emperador d’Àustria. Finalment el
duc d’Anjou va ser coronat com a rei, amb el nom de Felip V, però alguns
països europeus (Àustria, Holanda i Anglaterra) no van estar d’acord amb
aquesta elecció i per evitar que França i Espanya acabessin en mans d'aquest
sobirà van firmar l'Aliança de l'Haia . Amb aquest acord volien defensar
els drets de l’altre pretendent a la corona: l'Arxiduc Carles d’Àustria.
Es va produir així un enfrontament entre França i Àustria que va acabar involucrant altres països europeus, la Guerra de Successió. El regne de Castella va donar suport al candidat francès i Gran Bretanya, Portugal, els Països Baixos, Prússia, Savoia i els territoris de la Corona d’Aragó, on hi havia Catalunya, es van posar a favor d’Àustria. Va ser una guerra molt llarga on els austriacistes van resistir fortament les tropes borbòniques en més d’una ocasió, però on finalment es van alçar vencedors les tropes dels Borbons.
Es va produir així un enfrontament entre França i Àustria que va acabar involucrant altres països europeus, la Guerra de Successió. El regne de Castella va donar suport al candidat francès i Gran Bretanya, Portugal, els Països Baixos, Prússia, Savoia i els territoris de la Corona d’Aragó, on hi havia Catalunya, es van posar a favor d’Àustria. Va ser una guerra molt llarga on els austriacistes van resistir fortament les tropes borbòniques en més d’una ocasió, però on finalment es van alçar vencedors les tropes dels Borbons.
L'Any 1707 el País Valencià, que formava part de la corona
d’Aragó, va caure en mans dels Borbons amb la derrota de la batalla d’Almansa i
després es va conquerir molt ràpidament el regne d’Aragó. Durant aquella època
Carles III residia a Barcelona, però l’any 1711 va morir el seu germà
Josep I emperador d’Àustria, i Carles va abandonar la ciutat per proclamar-se
emperador d’aquell país. A Europa la guerra havia acabat
el 1713 mitjançant 
Catalunya, però, no va posar fi a la guerra, i va continuar la lluita en solitari, ja sense el suport que havia rebut d’Anglaterra fins aquell moment: els catalans volien evitar perdre les seves llibertats i les seves constitucions, ja que Felip V era un rei absolutista. Després d’un any de lluita, l’11 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona va caure finalment derrotada després d’un llarg setge.
FelipV es va alçar vencedor i va derogar les constitucions catalanes tal com ho havia fet amb les de València i l’Aragó el 1707.
L’administració central va desenvolupar un minuciós programa fiscal per
conèixer i prendre els recursos del país, alhora que una nova estructura
territorial centralitzava i facilitava el control polític. El Decret de Nova planta va fixar el nou règim polític de Catalunya.
L’Onze de Setembre:
L’Onze de Setembre:
L’onze de setembre de 1714 va ser una data clau en la
història de Catalunya, per això la Diada de l'Onze de Setembre (també anomenada Diada de
Catalunya o simplement Diada) va ser declarada festa nacional l'any 1980.
Aquell dia de 1714, a 2/4 de 5 de la matinada 18.000 soldats borbònics van començar l’assalt a Barcelona. A les 7 del matí els
catalans havien rebutjat fins llavors tots els intents de penetració cap a
l’interior i es mantenien ferms als convents i cases rere la muralla. A ¼ de 9
del matí, el Conseller en Cap Rafael de Casanova va dirigir un contraatac, però cinc hores més tard, a les 3 de la tarda, amb la
batalla gairebé perduda, va començar la suspensió de focs i la rendició.
La derrota va comportar la pèrdua dels drets polítics i civils dels habitants i les constitucions catalanes. La persecució
i repressió física va acarnissar-se contra els resistents i contra els
austriacistes emblemàtics. Barcelona va ser controlada amb la construcció d’una
gran ciutadella i des de les noves fortificacions de Montjuïc.
Cada any la Generalitat organitzen actes institucionals per la Diada , com l’ofrena floral a
la tomba de Rafael Casanova i l’homenatge als caiguts, enterrats al fossar de les moreres. Arreu de Catalunya es fan marxes de torxes, ofrenes
florals, i es canta l’himne nacional de Catalunya: Els Segadors. És una festa de reivindicació i de record.
Els personatges i els exèrcits
Va néixer a Viena. Era el segon fill de l’emperador austríac Leopold I i d’Elionor del Palatinat i estava destinat a ser el pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió espanyola. Va rebre el suport de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols. L’any 1711 va morir el seu germà Josep I, i ell va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, per això va adoptar el nom de Carles VI, i va tornar a Viena. La seva dona Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, va quedar com a lloctinent a Barcelona fins l’any 1713, quan les tropes aliades van abandonar la península.
Felip V era el nét del rei Lluís XIV i de Maria Teresa, germana del rei Carles II. Va néixer al palau de Versalles i va ser el primer rei de la dinastia Borbònica que va heretar la corona de la Monarquia Hispànica (1700). Creia en la política centralista que es duia a terme a França. Això va fer que la Corona d’Aragó s’inclinés pel suport a l’arxiduc Carles d’Àustria. Felip V va guanyar la guerra i va promulgar l’any 1716 el Decret de Nova Planta. Va abolir les institucions catalanes, va prohibir el català i va militaritzar el país. Felip V va morir a Madrid l’any 1746.
S’ha convertit en una de les icones catalanistes més importants. Casanova era fill de pagesos benestants, va estudiar la carrera de Dret a l’Estudi General de Barcelona i va poder treballar d’advocat. Era partidista de l’arxiduc Carles, i va ser nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona l'any 1713. Va ser el màxim responsable de La Coronela durant el setge borbònic del 1714, on també va ser ferit a la cuixa. Per evitar la repressió de Felip V va ser declarat mort i es va amagar a la casa familiar de la seva dona. Finalment Casanova va ser amnistiat i va tornar a fer d’advocat fins que va morir.
Va néixer a una família de pagesos rics, i va ser una de les persones que va signar el pacte dels vigatans. Va ser el comandant dels Miquelets que van guanyar les tropes borbòniques a la batalla del Congost. Moragues es va encarregar de la defensa de l’interior de Catalunya. L’any 1714, després de la derrota, es va acollir a la capitulació de la defensa de Cardona, però va ser traït quan intentava fugir cap a Mallorca i executat a Barcelona. El seu cap va ser posat en una gàbia de ferro al portal de Mar durant 12 anys .
James Fitzjames era el fill major dels quatre fills il·legítims nascuts de James, duc de York (el futur rei Jaume II), i Arabella Churchill, la germana gran de John Churchill, duc de Marlborough futur. Era el comandant en cap borbònic i estava considerat com un dels millors militars del moment. Va arribar a Barcelona el dia 6 de juliol per substituir al duc de Pòpuli, juntament amb reforços francesos. Va dirigir les operacions borbòniques durant el setge de Barcelona de 1713 – 1714, que va acabar amb la batalla de l’11 de Setembre.
"Coronela" era el nom que rebien les milícies urbanes de les ciutats del Principat de Catalunya. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'oficis. La més poderosa era la Coronela de Barcelona, organitzada en 6 batallons, cadascun dels quals estava sota la protecció d'un Sant Patró Catòlic, i amb capacitat per mobilitzar una força paramilitar d'aproximadament 4.000 homes. El 6è batalló va fer el darrer atac amb Rafael Casanova l'11 de setembre de 1714.
Els miquelets eren milícies paramilitars voluntàries de l’exèrcit regular de Catalunya que sovint van acabar essent unitats molt vinculades a un cap carismàtic. Van arribar a ser temuts pels francesos i els borbònics i a vegades les seves accions s’acostaven al guerrillerisme i al bandolerisme : lluitaven dispersos al terreny provocant emboscades. El seu armament era singular: un fusell, un parell de pistoles, sabre, etc.
El coronel del règim de miquelets que van lluitar a les terres del
Maresme, i que van desembarcar en diverses ocasions a les platges d’Arenys de
Mar va ser l'Ermengol Amill. Va destacar en la guerra irregular i en l’espionatge. Va
lluitar al costat del general Josep Moragues, Antoni Desvalls i Rafael Nebot . El 18 de
setembre de 1714 es va veure obligat a capitular a Cardona. Va ser empresonat,
però fugí cap a Viena, on va seguir a les ordres de Carles III lluitant contra
l’exèrcit Otomà. Carles III el va distingir amb el càrrec de governador
de Crotona, on va morir l’any 1732.
Els
exèrcits
Els exèrcits del 1700 eren molt diferents dels que coneixem ara. Els
soldats s’enrolaven de manera voluntària, i molts homes hi acudien per guanyar
un sou i poder sobreviure a la misèria.
Fa 300 anys els militars no anaven vestits de camuflatge, sinó amb
colors cridaners que servien per demostrar valor a l’enemic, i per
facilitar el reconeixement dels companys al camp de batalla. A Catalunya, cada
regiment de l’exèrcit català tenia el seu propi uniforme.
Els exèrcits del 1700 eren molt diferents dels que coneixem ara. Els
soldats s’enrolaven de manera voluntària, i molts homes hi acudien per guanyar
un sou i poder sobreviure a la misèria.
Fa 300 anys els militars no anaven vestits de camuflatge, sinó amb
colors cridaners que servien per demostrar valor a l’enemic, i per
facilitar el reconeixement dels companys al camp de batalla. A Catalunya, cada
regiment de l’exèrcit català tenia el seu propi uniforme.
L’armament que es feia servir també era molt diferent. Els soldats anaven armats amb fusells de pólvora, escopetes i pistoles.
Els fusells feien un metre de llargada, pesaven gairebé quatre quilos i només disparaven una bala per tret. No
eren armes ràpides. Això ens ajuda a entendre perquè no necessitaven vestits de camuflatge: les
armes eren tan lentes i pesades que per poder disparar s’havia de fer a una
distància curta de l’enemic. Els exèrcits també tenien morters i obusos que feien servir a les batalles i als setges. 
Les tàctiques de guerra es basaven en la pressió psicològica. Els batallons de 300 a 500 homes, s’anaven acostant fins a estar
prou a prop com per disparar. Llavors obrien foc amb la intenció de
provocar el pànic a les files de soldats i que aquests fugissin. L’exèrcit
vencedor enviava la cavalleria per matar els soldats contraris que fugien.
Les noves armes i tècniques de fer la guerra
van fer que els metges desenvolupessin noves tècniques medicinals per curar les
ferides. Van aparèixer els cauteris, que servien per cremar els vasos
sanguinis i parar l’hemorràgia. Encara no existien els quiròfans i moltes
vegades s’havia d’aplicar l’amputació del membre ferit al mateix camp de
batalla. Després els ferits rebien cures, bona alimentació i xarops fets amb
plantes medicinals cultivades expressament.
La guerra de Successió a Arenys de Mar
Arenys de Mar i el Maresme van ser un dels escenaris destacats de la guerra de Successió. Durant els anys que va durar el conflicte, la nostra vila va ser objectiu de desembarcaments i saquejos per part de les tropes filipistes i austriacistes, que lluitaven alhora per conquerir el territori.
A finals de juliol de 1713 les tropes de
Felip V van iniciar el setge de Barcelona i, Mataró, es va convertir en una
base d’operacions dels borbònics comandada pel general Gabriel Cano. També s’hi
van refugiar molts burgesos botiflers que havien fugit de Barcelona. Això va
provocar que Arenys de Mar, per la seva proximitat amb Mataró, es convertís en un
objectiu molt cobejat per ambdós bàndols.
La primera gran expedició que va desembarcar
a les nostres platges va ser la del diputat militar Antoni de Berenguer i del
general Rafael Nebot, del bàndol austriacista. Amb ells van arribar 47 naus,
més de 400 cavalls i uns 300 fusellers, amb la fi de reorganitzar les
forces, reclutar voluntaris a favor de la seva causa i de castigar els pobles
ocupats pels borbònics. Un altre dels objectius era, també, recollir avituallaments
per alleujar el setge de Barcelona. L’expedició va aconseguir reclutar uns
5.000 voluntaris de diferents poblacions del Maresme, la Selva , el Vallès, Osona, la Garrotxa , l’Alt Urgell,
el Pallars.
Alguns dels pobles on els austriacistes
havien reclutat soldats van ser atacats per les tropes borbòniques com a represàlia.
Aquest va ser el cas d’Arenys, que va ser ocupada i saquejada pels filipistes.
Com a resposta a aquests atacs, una partida de Miquelets comandats pel coronel Ermengol Amill es va situar a les feixes del mas Taxonera, i va atacar les tropes
filipistes fins que van fugir de nou a Mataró. La victòria no va durar massa
i el nostre poble, així com molts altres de la costa, va tornar a ser assaltat
a finals d’agost, quedant sota el control
de les forces borbòniques. Al gener de 1714, la Junta de Govern ordena al coronel Amill
alliberar la Marina
de Llevant i aquest i el seu regiment de fusellers tornen a desembarcar entre Arenys i Canet sense trobar cap mena d’oposició.
Aquest nou desembarcament va provocar de nou la ira dels borbònics, que van tornar a Arenys de Mar i a Canet per saquejar-ne el poble i l’església. Aquests nous enfrontaments van acabar amb la derrota dels filipistes i la seva retirada de la zona. El general Gabriel Cano però, sabent que Amill es trobava a Arenys de munt, va decidir sortir de Mataró amb un cos de 800 soldats d’infanteria i 300 cavalls per sorprendre’l sense èxit. Al cap de pocs dies va començar una operació per recuperar Sant Pol amb un cos de 2.000 homes i 300 cavalls però de nou va ser derrotat per Amill, que havia estat avisat de l’atac pel capità Valentí Alsina. Després d’aquest combat els castellans es van tornar a retirar a Mataró.
De nou, els austriacistes havien perdut la
costa del Maresme, i per tornar a recuperar l’enclavament, van decidir
alliberar Arenys de Mar, de la mà del ja conegut Amill. Després del contraatac,
ell i 700 fusellers van prendre la
guarnició als castellans. Això els va servir per poder tornar a enviar provisions a Barcelona. En arribar els reforços borbònics, els voluntaris
d’Amill van fer alçar el sometent, que eren els grups d’homes armats
del poble que actuaven en cas d’emergència. Aquest nou alçament acaba en
sagnia, i hi moren almenys 20 homes.
Amill tornarà a Arenys per atacar la
partida borbònica, i captura el capitost
botifler Massuet del Far, que amb la seva tropa tenien oprimida la gent de la zona.
A partir d’aquesta data Arenys de Mar tornarà a ser saquejada en represàlia
dels filipistes tres vegades més fins al final de la guerra. En acabar aquesta els
germans Desvalls i els coronels Molins, Amill i Vila i Ferrer negocien a les
capitulacions de Cardona que els defensors que ho vulguin puguin ser conduits
a Arenys de Mar o a Mataró per embarcar-se des d’allà cap a Sardenya. Entre
ells s’hi embarca Antoni Desvalls i de Vergés, Marquès de Poal. 
Després de la guerra Arenys s’ha de reconstruir i la seva població es va veure sotmesa a la repressió de Felip V com tota Catalunya. El poble va aconseguir recuperar-se econòmicament gràcies als sectors com la vinya, l’elaboració d’aiguardents, la indústria tèxtil i les puntes. També va ser durant aquesta època que es va fundar l’Escola de Pilots marítims, que va fer reforçar l’activitat de les drassanes. Aquesta activitat va provocar un augment de població, que va fer canviar la fesomia i l’urbanisme del poble amb la construcció de noves cases i l’obertura de nous carrers.
La vida al 1700
El període en el qual va tenir lloc la Guerra
de Successió s’anomena Edat moderna. Es considera que aquesta es va iniciar l’any
1492 amb el descobriment d’Amèrica i va finalitzar l’any 1789, amb
l’esclat de la Revolució Francesa.
La societat a l’Edat Moderna:
Durant l’Edat
Moderna es va mantenir l’estructura social que també hi va haver durant l’Edat
Mitjana. Era una societat piramidal, organitzada per nivells socials. Hi
havia els anomenats privilegiats: el rei, la noblesa i el clergat, i
els no privilegiats, les bases socials formades pel poble.
Al capdamunt de la
piràmide hi trobàvem el rei. El rei governava el territori i tenia el màxim
poder, disposaven d’exèrcits reials i havien abolit els dels senyors feudals, aconseguint que aquests se sotmetessin al seu poder. El rei era l'autoritat i
agrupava el poder legislatiu, judicial i executiu. Aquest sistema polític s’anomena
monarquia absoluta.
Després del rei hi
havia la noblesa, que ocupava els càrrecs polítics en servei de la
monarquia, i el clergat, la petita noblesa, els patricis urbans, els cavallers i el
baix clergat. L’església era la que dictava les ordres morals catòliques i
vigilava que s’apliquessin.
Entre els no
privilegiats també hi havia diferències. Els que tenien més poder eren els
anomenats privilegiats: comerciants, artesans, camperols rics i professionals
liberals.
Després hi havia
els petits comerciants i els artesans, i finalment, a la base de la piràmide,
hi havia els més pobres, els jornalers, serfs i marginats. També hi havia
personatges que actuaven al marge de la llei, com els corsaris, els bandolers i
els pirates.
Activitats i comerç:
Tot i que la
majoria de la població encara vivia i treballava al camp, a l’Edat Moderna
hi va haver avenços científics i tècnics, que van permetre l’evolució de la
societat. Durant la primera meitat de l’Època Moderna hi va haver una
expansió econòmica, que ja s’havia iniciat durant la baixa Edat Mitjana, i que
va fer créixer les ciutats. Es va començar a fer comerç internacional, i això va
fer aparèixer els burgesos capitalistes. A més a més hi va haver un gran
intercanvi de productes agrícoles entre Europa i Amèrica, d’on també es va portar
or i plata. Aquests nous descobriments van provocar una obertura de consciència i
va aparèixer l’humanisme. Durant aquesta època es van inventar la impremta i
el telescopi. Ja era més comú que la gent sabés llegir i escriure i van començar
a aparèixer les gasetes i els primers diaris.
També van ser molt
importants les agrupacions d’artesans en gremis, que ja existien a l’Edat
Mitjana. Eren agrupacions de treballadors del mateix ofici, que dirigien i
organitzaven l’activitat econòmica de la ciutat. A Catalunya, durant la Guerra de Successió es van
mobilitzar a unes milícies urbanes anomenades La Coronela, que estaven formades
per soldats de diversos gremis.
La vida a Catalunya i Barcelona
Malgrat les guerres
anteriors, la Catalunya del 1700 era un país pròsper. Hi havia molta activitat
comercial amb Anglaterra i Holanda, que compraven aiguardent, fruita seca i productes
tèxtils. Gràcies a les excavacions del Born hem pogut saber com es vivia a Barcelona durant l’època del 1700. Els investigadors han descobert que a la
ciutat hi havia una forta activitat comercial, on hi havia productes de
qualitat i de luxe com per exemple la xocolata, o el tabac, que es fumava
amb pipes de ceràmica.
Barcelona era una
ciutat molt culta i un punt neuràlgic del comerç a la península Ibèrica. Hi
havia un gran gruix de burgesos, comerciants i nobles urbans que s’hi
dedicaven. La derrota del 1714 i
l’aplicació del Decret de Nova Planta, van canviar la vida de la ciutat per
sempre més.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada